12. L'assassinat del Roger Ackroyd

Vocabulari:
- Clissar: veure.
- Guipar: mirar d'amagat.
- Hòstima: manera vulgar de dir “Hòstia”.
- Tupí: formatge.
- Galindaines: Cosa insignificant , de poc valor i poca importància , que es mostra sota una aparença falsa per tal d'impressionar algú .
- Morral: bossa.
- Llaüt: embarcació de poc tonatge.
- Somera: ase femella.
- Escarxofar: Posar-se ben ample en un seient amb tota comoditat.
- Guillar: fugir
- Burxa: Vareta de ferro terminada en punxa, com la usada pels burots, etc., per a examinar les càrregues.
Context:
Aquest és el 12è capítol del llibre “El cafè de la granota” de Jesús Moncada, un recull de contes escrit entre els anys 1980 i 1985. La majoria de les accions de l’obra es situen als anys 50 al poble natal de l’autor, Mequinensa, situada a la comarca aragonesa del Baix Cinca.
Els contes es van escriure en plena dictadura franquista, i malgrat tenir un cert aire crític, mai van ser censurats. Trobem moltes referències a la Dictadura, als guàrdies civils, els ‘’tricornis’’ i als grups polítics que estaven perseguits durant l’època. Per tant, la seva font principal d’informació va ser la pròpia experiència en primera persona dels esdeveniments que vivia i escoltava.
Podríem dir que la motivació de l’autor es retratar la vida del seu poble, les seves creences, costums, pors i preocupacions. Moncada les va portar a l’extrem fent així de fets quotidians situacions extraordinàries i crítiques.
El conte té una estructura de soliloqui amb interlocutor mut. El seu punt fort és el gran final inesperat i el fet que està explicant dues històries alhora: la del llibre que s’està llegint el protagonista i la del propi protagonista. El conte estaria situat al realisme social, encara que portat a un extrem quasi irreal.
Jesús Moncada, en alguns contes, explica els fets i les causes i amaga el desenllaç fins al final (i, en alguns contes, fins i tot no el revela, deixant que el lector dedueixi el final). En altres contes ens diu al començament revela el final del conte, fent així que el més important sigui el contingut.
L’assassinat de Roger Ackroyd
Com a la resta de contes, es situa a finals dels anys cinquanta a la vil·la de Mequinensa, concretament a casa d’en Damià, el protagonista, al despatx del seu amic Sebastià i a la plaça. El conte es desenvolupa en dos dies; una nit i el matí del dia següent. El tema principal d’aquest capítol és com pot arribar el fanatisme a la violència. Un aficionat a les novel·les de detectius arriba fins a l’extrem de voler disparar a un amic per haver-li desvelat el final d’una història, i fins i tot dispara, encara que li dona per equivocació a una somera.
El títol d’aquest capítol té un gran significat, ja que en Damià és un apassionat a les novel·les de detectius i li encanta comentar-les amb els seus amics. El desvetllament de qui ha assassinat al Roger Ackroyd és el motiu pel qual dispara el protagonista ,i per tant, el títol reflecteix clarament el conte.
Hi ha un únic narrador del qual sabem que pensa en cada moment i el que pensava durant els fets ja que estava present, és el protagonista. Justifica al Sebastià, amic seu i jutge de pau de la vil·la, que tenia motius per disparar al Teodor de Peris. En Sebastià no li contesta en cap moment, és a dir, és un monòleg.
Els fets, tal i com els explica, van ocórrer perquè s’estava llegint una novel·la d’Agatha Christie titulada “L’assassinat del Roger Ackroyd i no el deixaven d’amoïnar. Tenim dues històries en una, ja es va seguint el fil argumental de la novel·la alhora que el del conte en si.
Explica els problemes que té per llegir: la seva dona Dorotea no el deixa quedar-se fins tard i quan arriba un moment on té tranquil·litat i pot llegir sense cap problema, arriba un amic amb el camió per descarregar mercaderies i el pertorba. En un moment del capítol, la dona també s’enfada amb el seu marit perquè no tracta bé al seu germà a causa de que l’interromp mentre li està explicant la història.
En Damià s’enfada moltíssim perquè en Teodor li desvela el final de la novel·la mentre ell li estava explicant la història al Sebastià, el seu cunyat. En un moment de bogeria i ràbia, en Damià dispara amb la seva escopeta al Teodor i li dona, per sort, a la somera d’en Joanet Cistella. A continuació afirma que li hagués fet un altre tret però que es va desmaiar veient la sang de la somera.
El conte té una gran originalitat, ja que combina la temàtica principal amb la de la novel·la llegida pel Damià, que en certa manera estan relacionats. A més, té gran expressivitat, aconseguida gràcies a la narració en primera persona, que aporta més credibilitat i més sinceritat al conte. La història del Damià reflexa els impulsos i les males reaccions que podem tenir degut a maneres d’actuar o de ser dels altres, que fa que el lector es sentin identificats amb el protagonista, encara que la seva reacció sigui clarament exagerada.
Trobem que el conte està escrit en diàleg però no és un diàleg entre dues persones , sinó que el protagonista fa un monòleg. El llenguatge és col·loquial, potser perquè el narrador coneix a qui està parlant. El narrador utilitza sovint frases dites en el moment que està narrant i parla d’altres personatges involucrats. La majoria del conte està escrit en estil indirecte, encara que trobem moltes frases en estil directe.


Marc Rider i Marta Pérez