4. Paraules des d'un oliver

El conte pertany al llibre El Cafè de la Granota; el llibre és un recull de catorze relats breus. Va ser escrit per Jesús Montcada entre els anys 1980 i 1985. 

Les narracions situen l’acció en la dècada dels anys cinquanta.

Paraules des d'un Oliver es situa en el quart relat del llibre. El relat tracta sobre dos amics. Un d'ells és comerciant però a més té un terreny amb olives. Però l'Isidre, el propietari dels olivers, no té temps de recollir-les i se li estan fent malbé. 

Llavors l'amic va decidir agafar-li-les, ja que es coneixien des de fa molt de temps; quan ells van anar a la guerra. Va decidir fer-li el favor per a què no se li fessin malbé. Ja que el seu amic no tenia temps de collir-les.

L'amic va dir a la seva dona Basilissa que si veiés a l'Isidre li digués que ell li faria aquest favor. Però la dona va oblidar-se de donar l'encàrrec.

Un home que passava per aquells terrenys va avisar a l'Isidre que li estaven robant. Ell va anar corrent. Aquest es troba al amic fent el treball i ell li explica el perquè de la situació i com l'Isidre no li creu comença a donar-li cops de bastó.

 L’escenari en què es desenvolupen els seus contes son a la Mequinensa, al Baix Cinca. Amb la gran majoria de relats fa referència al entorn de les regions més properes que hi ha al voltant com Lleida, Fraga, Torrent de Cinca, Faió, Tortosa entre altres... 

De  Mequinensa destaca els  seus cafès, carrers i places però principalment les mines i els llaüts amarrats als molls de l'Ebre. 

En conte no podia ser menys l'escenari es situa en un terreny de olives. El qual destaca el bon terreny de cultius que es dona per aquella zona.

Els personatges que més surten son llaüters, minaires, pagesos, botiguers... tant masculins com els femenins. En aquest cas no podia ser menys un dels protagonista, al qui li roben les olives, es un botiguer amb diferencia que tenia un terreny. 

De l'altre protagonista no sap res; no fa clarament el paper de personatge. Aquest fa de narrador. Es un narrador intern, es un narrador protagonista, narra tots els fets de la historia que ell ha viscut. De la dona del narrador no se sap gaire coses ja que no es nota la seva presència.

L'altre cosa que destaca en el conte es el to humorístic que posa l'autor en els seus contes; amb cada conte vol donar un  caràcter didàctic. Amb aquest vol destacar la vanitat.  Una crítica social que en alguns casos pot arribar a la sàtira

Es diu que Jesús Moncada va manifestar expressis verbis en diverses ocasions que el conte ha de ser ràpid i concís, quasi vertiginós, encara que tinga quinze pàgines. Els seus contes es poden diferenciar dos  grups: els soliloquis i les cròniques o informes.

En aquest cas seria un soliloqui amb interlocutor mut. 
L'autor reflecteix un lèxic propi del català. El lèxic fa referència a la zona de l'Ebre, com ja s'ha dit abans, per això està relacionat amb el tema de la navegació.

En alguns cops utilitza un to de llengua oral que sembla que les històries hagin estat recollides directament de la veu del poble. De fet, sovint el narrador es presenta tal qual o apareix sense més preàmbuls.



Fabiola Ayala