6. Futbol de rivera

Jesús Moncada i Estruga fou un escriptor en llengua catalana nascut a Mequinensa (el Baix Cinca) el 1941 i mort a Barcelona el 13 de juny de 2005. La població on va viure fins a la seva desaparició anegada per l'embassament de Riba-roja d'Ebre és l'escenari principal de la seva obra literària.

Se'l considera un dels autors en català més importants de la seva època i va rebre uns quants premis per la seva obra, entre altres el Premi Ciutat de Barcelona o el Premi Joan Crexells de narrativa o la Creu de Sant Jordi, atorgada per la Generalitat de Catalunya, l'any 2001.

El capítol sis d'aquest llibre porta per títol "Futbol de Ribera" perquè la trama es desenvolupa en un camp de futbol situat a la banda dreta de l'Ebre, a l'hort del Ramon, el qual, uns anys abans de la guerra civil va ser devastat per una riada. Com explica Cristòfol, un vell de la vila, els visitants eren gent de secà, eixuta i corretjosa i amb prous penes sabien el què era un riu. Al veure tot el camp inundat, es van amuntegar a la zona del camp on no hi havia arribat l'aigua i l'equip local va aprofitar aquest temps per marcar sis gols, només sis, no volien burlar-se dels visitants, només guanyar-los. 

Context: Dictadura Franquista.

Gènere: Narratiu

Argument:

En el Cafè de la Granota, una fotografia del 1958, on surt l’equip de futbol de la vila d’aquells temps, dóna peu a Cristòfol, a explicar-li al cronista la següent història:

Abans de la Guerra Civil, una riada del riu Segre va devastar l’hort de Ramon de Tamariu, situat a la punta de la vila on conflueixen l’Ebre i el Segre. Quan l’aigua es va anar assecant es va decidir que el fangat restant s’aprofitaria per construir-hi el camp de futbol. El camp va quedar preciós. L’inconvenient era que la portaria de llevant, estava tocant al riu Segre i unes de les bandes donava al riu Ebre, de tal manera que a la mínima que algú xutava, la pilota anava riu avall. Ara  bé, les característiques del camp, no van afectar mai tant a un partit com el d’aquell diumenge del 1958,  contra un equip de la Vila dels Monegres.

Tot el poble hi era present i el riu Segre baixava inflat. Després de fer la fotografia de l’equip, que Pràxedes, el propietari del Café de la Granota, havia d’emmarcar i penjar al seu establiment més endavant com a record, l’àrbitre va bufar el xiulet perquè així el partit comencés.

Des del primer moment, els forasters no van parar de fer faltes, de les quals l’àrbitre no en va xiular ni una. L’ambient del públic s’anava escalfant per moments, fins i tot van amenaçar l’àrbitre de llençar-lo al riu. Tot i que les expectatives del partit eren molt dolentes, ja que l’equip local anava perdent, va succeir el que menys s’esperaven els vilatans: l’equip del poble va guanyar, gràcies al fort cabal amb què baixava el riu Segre, que va acabar frenant el riu Ebre. Aquest es va anar desbordant dins el camp i, com que els forasters no havien vist mai un riu, i menys sobre un camp de futbol, es van atemorir i l’equip del poble va guanyar amb diferència.

Narrador: El narrador-cronista del conte és intern, coneix de prop la trama del capítol.

Espai: El conte es desenvolupa en un poble a prop del Segre, en un camp de futbol força peculiar.

Temps: Es situa a la meitat del segle XX,  al 1958.

Paraules i expressions:

LLAÜTERS: Tripulants de vaixells.

ABNEGAR: Rebutjar, renunciar...

VISCA EL 14 D’ABRIL: Proclamació de la segona República.

MORI LA REPOBLACIÓ FORESTAL

FORA LA DICTADURA

VISCA LENIN

FEIXISTES AL RIU

MORI EL GOVERN

Personatges:

CRISTÒFOL: Un vell amb la memòria viva de la vil·la. És u  home graciós.

NOI: És el narrador de la història, amb ganes de saber la història i les anècdotes de la vil·la.

Nadia Valiente i Alba Baena